Durant l'era soviètica es va pensar que es podien convertir les àrides planures del Kazakhstan, Uzbequistan i Turkmenistan en fèrtils terres de conreu aprofitant l'aigua dels rius Amudarja i Sirdarja. Aquests dos rius, el primer al sud i el segon al nord, porten al llac d'Aral les aigües que han recollit en muntanyes molt allunyades d'aquesta zona. El projecte d'irrigació s'inicià a mitjans del segle passat i ja el 1960 es començà a tenir constància que el mar d'Aral s'assecava. La reducció de la superfície del llac va comportar la seva fragmentació en el que avui es coneix com el mar d'Aral Nord i mar d'Aral Sud.
En aquesta imatge de satèl·lit presa l'agost del 2008 podem veure com ha variat el contorn del llac des de l'any 2000. La imatge mostra el pogrés d'un pla per estabilitzar el mar d'Aral Nord i com el mar d'Aral Sud ha continuat reduint-se. Les aigües més fondes apareixen d'un color blau fosc. Les menys fondes, verdoses.
Una presa separa les parts nord i sud del mar i permet que entri aigua del Sirdarja per recarregar el mar d'Aral Nord. Per altra banda el mar d'Aral Sud segueix assecant-se. El llac s'ha dividit en dos lòbuls, oriental i occidental, amb l'oriental assecant-se més ràpidament. El llit del mar està envoltat d'uns sediments salins que són aixecats quan hi ha tempestes de sorra. Al mateix temps aquests sediments són rics en residus químics i altres contaminants utilitzats en l'agricultura intensiva de la zona, uns residus que són responsables de moltes malalties que pateix la gent que habita aquesta zona.
La transformació del llac en una zona àrida ha tingut conseqüències en el clima regional. Abans el gran llac ajudava a suavitzar la duresa del clima continental de la zona (l'aigua actua com a termoregulador) i feia que les temperatures no fossin tan baixes a l'hivern ni tan altes a l'estiu. En aquests moments, amb la desaparició del mar d'Aral, els estius són més calorosos que abans, els hiverns més freds i el clima s'ha tornat més sec del que era.
retorn